jueves, 9 de septiembre de 2010

Església de Sant Andreu de Cànoves i Samalús

Ramon Garriga (Vic, 1876-Samalús, 1968 va ser ordenat sacerdot el 1901. El 1915, després de passar per la parròquia de Cerdanyola del Vallès decidí retirar-se a Samalús. Des de llavors fou conegut com l'Ermità de Samalús. Vivia en una casa prop de la parròquia, el mas Cuní, per on passaren al llarg dels anys amics poetes que amb els seus textos han fixat el record del personatge, el seu tarannà ben peculiar. Els podem llegir per l'entorn de l'església romànica documentada al segle XI, que conserva íntegre l'absis primitiu, juntament amb dos poemes seus fondament preocupats per la transcendència espiritual.

Traducción del enlace del post:
Ramón Garriga (Vic 1876 - Samalús 1968) fue ordenado sacerdote en 1901. En 1915, después de pasar por la parroquia sde Cerdañola del Vallés, decidió retirarse a Samalús. Desde entonces fue conocido como el Ermitaño de Samalús. Vivia en una casa cercana a la parroquia, el Mas Cuní, por donde pasaron, a lo largo de los años, amigos poetas que con sus textos se fijaron en el recuerdo del personaje, por su talante bien peculiar. Los podemos leer  por el entorno de la iglesia románica documentada al siglo XI, que conserva íntegro el ábside primitivo, juntamente con dos poemas suyos fundamentalmente preocupados por la transcendencia espiritual.
"Brilla, arreu com per miracle,
una tènue claror,
perquè tot porta el signacle
de les mans del Creador.
El creient, prou que ho repara,
que tot parla, aquí, de Déu:
les estrelles, l'alba clara,
boira i pluja, vent i neu,
i la rica pedreria
feta amb gebre i serení.


Flor de llum, que ets poesia,
benaurat qui et sap collir!"